Cap de col·lectiu de la JNC de Les Corts

Diuen que una de les coses que més il·lusió et fa a la JNC és el dia que et nomenen responsable del teu districte o del teu poble. I m’ho crec...

Ahir a les 9 de la nit va haver relleu a la JNC de Les Corts. El meu bon amic Oriol Pubill plegava com a cap de col·lectiu de la JNC de Les Corts per dedicar-se a les responsabilitats dins la federació de Barcelona de la JNC.

I va arribar el moment, després de 4 anys de militància molt activa, d’agafar el relleu. Amb vertigen per la feina que em ve per davant, que és molta, i amb la perspectiva de assolir els objectius que m’he marcat que són bàsicament:

- Augmentar i consolidar la militància activa de la JNC de Les Corts. Un grup treballador i cohesionat que es senti molt orgullós de militar a l’agrupació de Les Corts.

- Treballar amb el grup municipal de CiU del districte i la Regidora de la JNC de l’Ajuntament en les polítiques municipals que afectin al barri de Les Corts i en especial als joves cortsencs i cortsenques.

- Participar activament en els actes de la JNC a nivell de Barcelona i d’àmbit nacional.

La sala de l’agrupació estava plena. Tant de militants de la JNC, nous militants de la JNC del districte, com de molts amics i companys que van voler venir a donar-me suport, així com part de l’executiva de CDC de Les Corts.
En fi, que ara toca treballar dur, treballar encara més i fer-ho a primera línia. De ganes i il·lusió n’hi ha molta i espero, amb els meus companys de col·lectiu, de endegar tots els projectes que tinguem en la ment a favor de Les Corts, de Barcelona i de Catalunya.

Moltes gràcies per el vostre suport!

Yes, we can!

A petició del diputat de la JNC i futur alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, actualitzo el meu blog. La veritat és que em costa actualitzat tot el que m’agradaria però a partir d’ara m’he fixat el dimecres com dia que actualitzaré setmanalment (mínim).

Avui vull parlar de política que va una mica més enllà de la catalana, de les eleccions als EUA i el fet revelador de les primàries demòcrates: Obama. Obama és un Senador afroamericà d’Illynois que té punts per arribar a ser el primer president negre dels EUA. Ara bé. Que té Obama que tant agrada als americans? Frescura, idees trencadores i un verb àgil i proper que arriba a totes les capes de la població. Obama representa amb la seva energia i vitalitat el somni de molts nord-americans d’uns estats federals amb protecció a la població, a l’augment de polítiques socials, sociosanitàries, econòmiques no regressives...

Obama ha estat capaç de connectar amb l’electorat com ningú i ha estat capaç d’oferir unes propostes de canvi i de progrés que ha entusiasmat a aquells sectors de la població que normalment s’abstenien i no votaven.

Ha estat capaç de fer que el 60% dels nous votants demòcrates de l’Estat d’ Iowa el votessin a ell. És capç de fer un míting davant de 13.000 persones on ¾ parts són adolescents que molts cops no tenen ni edat d’anar a votar.

Ha estat capaç de connectar amb la societat, amb els problemes reals del dia a dia sense aparcar el seu patriotisme americà. Ha pogut conjugar l’idea de nació forta i respectada amb la de progrés social.

I aquesta, és la clau que et porta a l’èxit electoral.

PD: Em deus un cafè i una visita als despatxos d’il·lustes! ;)

La Casa Gran ... del Valencianisme

Cap de setmana intens. Divendres agafava un tren per anar a València, al congrés dels amics del BLOC JOVE (joventuts del Partit Nacionalista Valencià). Bé, qui diu agafar un tren diu agafar un autocar ronyós que ens va dur fins a Tarragona per allí enllaçar amb l’Euromed que ens va dur a València. Vaig arribar a València 3/4 d’hora més tard del previst i amb l’esquena “partía i doblá” del viatget en autocar...

Però aquest fet a servidor, que té sang valenciana amb tota la família paterna d’un poblet de la comarca de la Plana Baixa anomenat Betxí (on per cert, el BLOC va triplicar resultats a les passades municipals), no li va minvar les ganes d’anar al Congrés.

El cap de setmana ha estat molt profitós, la gent del BLOC JOVE ens ha tractar amb molt d’afecte a tota la delegació de la JNC. Així mateix, també hi eren convidades les EGI (EAJ-PNV), Juventudes Andalucistas (PA), JEN-PSM i les JEV (ICV).

El Congrés ha escollit una nova coordinadora nacional encapçalada de nou per Pere Fuset. Pel que vaig veure d’ell i de la seva retórica, en Pere té la capaçitat de sumar esforços, de fer sumar gent, té la capacitat d’oferir un discurs integrador, coherent i cohesionat que permet sumar múltiples voluntats entorn d’un projecte de país, d’un projecte que té com a prioritat el País Valencià i el benestar de la seva gent.

El BLOC JOVE és l’anima del BLOC, el laboratori d’idees i el seu planter principal. En el Congrés el BLOC JOVE esmentava com a eixos d’actuació d’aquests dos anys un programa basat en el valencianisme, en el progressisme i en l’ecologisme. En tots tres aspectes trobaran sempre la complicitat de la JNC. Després de les eleccions a Corts Valencianes i dels resultats ara el BLOC té dos diputats a Corts i un partit amb el bon lideratge d’Enric Morera. El BLOC jove ha de seguir sent la punta de llança del partit i seguir amb la mobilització del jovent Valencià per fer del BLOC el partit de referència de tots els valencianistes, d’aquells valencians que estimin el País independentment del fals debat d’esquerres i dretes i saber que ara els toca a ells. Ara és l’hora de la gent del BLOC JOVE, de treballar per seguir consolidant el partit i il·lusionar el jovent amb les seves propostes. Amics del Bloc Jove, els tres eixos que plantegeu seran un molt bon full de ruta per aquests dos anys, sumeu-hi a tots i feu el que vosaltres creieu que és el millor per el vostre país de manera autònoma i independent. Sapigueu que a Catalunya teniu per al que necessiteu els vostre companys de la JNC i actueu de manera autònoma, sense deixar-vos seduir per els cants de sirena pseudoprogressites pseudoecologistes i pseudonacionalistes que us arriben del principat i que els que els patim en el nostre espectre polític sabem que no és res més que cants buits de contingut que amaguen una dependència a tot allò que dicta el PSC i que mai han tingut cap interés per la llengua, la cultura i la llengua catalana i que no saben del País Valencià més enllà que són tres províncies, les falles i la paella.

Benvolgut Pere, enhorabona de tot cor per la teva continuitat al capdavant del BLOC JOVE i molta força i sort a la teva executiva. Visca el País Valencià!

PD: I fora del tema polític, inoblidable la festa de divendres a la nit (gràcies Ferran per acollir-nos a casa teva) i la festa de dissabte a la nit fent tasts de burrets i mescles etc etc etc. Gràcies per l’acolliment que ens vau fer, per la visita guiada per Xàtiva i per els àpats que ens heu ofert! Tornaré! ;)

He tornat!

benvolguts i benvolgudes,

Després d’aquest parèntesi de més d’un any torno a engegar aquest bloc, que per alguna cosa vaig ser dels pioners a la blogosfera convergent com per seguir més temps desaparegut.

Aquest any de parèntesi del bloc corresponen a afers personals i al dia a dia que ha fet que no dediqués cap esforç a renovar el bloc. Ara però torno a començar nova etapa amb il·lusió i ganes i em comprometo a escriure-hi cada setmana! ;)

La meva tornada a la blogosfera coincideix també amb la presentació de la Casa Gran del Catalanisme de l’Artur Mas, un projecte innovador i engrescador que va molt més enllà de les sigles de CDC o CiU i que pretén aglutinar esforços de tots aquells catalanistes que estimen el seu país i transformen aquest amor en una eina per millorar el dia a dia dels 7 milions de catalans que formem la nació.

El discurs va ser engrescador i calculat al mil·límetre, en Mas va oferir una alternativa clara i gens ambigua al moment de grisor i ensopiment que viu el país. Tant debó aquest sigui el punt de partida per tornar a col·locar Catalunya al lloc on es mereix.

Tornem a començar!

PD: Gràcies a tots els “pesats” que heu insistit en que recuperés el bloc. Emulant al President Tarradelles: Companys Blocaires, Ja sóc aquí!

Salvem EsPPe TV!

Esta claro que hoy en día no se lleva la independencia periodística, ni las TV Cuatro, ni T5 ni E Pais, el Periódico de Catalunya son afines al PP ni A3, el Mundo o La Razón son del PSOE.

Lo que no se pude tolerar bajo ningún concepto es que una televisión pública se dedique a sembrar odio hacia Catalunya bajo una premisa falsa que el castellano está perseguido en Cataluña, sólo hace falta salir a la calle para darse cuenta de la odisea que supone pedir un simple café con leche en catalán.

Los catalanohablantes somos siempre los que pasamos al castellano rápidamente, por aquello de no quedar paletos o por respeto a nuestro interlocutor. Un respeto que muchas veces no tiene nuestro interlocutor al ni tan siquiera entender una de las dos lengüas oficiales de nuestra nación. Todo esto viene a raíz del vergonzoso video de Telemadrid i el Mundo TV (grandes mecenas del partido Ciutadans - Partit de la Ciutadania). Un video de donde se puede ver que:

1-Mienten cuando dicen que hay una supuesta escuela donde no se imparte las horas obligadas de lengua castellana.

2-Transgiversan al final del video el caso Eto’o. Eto’o no pide perdón por las imágenes que muestra el video, si no por una contestación de muy mala educación a una periodista en Catalunya Ràdio quando esta se le dirigia en catalan.

3-Dicen que en Catalunya catalanizamos los nombres castellanos (Jorge-Jordi) Cuando ellos en el video rotulan el apellido de la portavoz de la plataforma por la lengua Rosa Maria Castell como CASTEL (?!)

4-Les cuesta entender que en Catalunya se hace discriminación positiva al catalán en la educación primaria y que en cambio en la calle no hay ninguna discriminación al castellano y si al catalán. Les parece entonces normal a la gente de Telemadrid que la gente que viva en Catalunya solo hables castellano i no entiendan ni quieran que sus hijos aprendan la lengua propia del país? A todo esto decir que si Montilla fuera o fuese un Presidente con un par, ya hubiera emprendido medidas legales contra Telemadrid. Por cierto, el caso telemadrid (EspeTV) ya esta en Europa...mirad este video: http://www.youtube.com/watch?v=OilyhqtPum0 Que ruli!

I visiteu http://www.salvemostelemadrid.es/

PD:Dedicado a mis amigos de Madrid ;-)

PD2: El señor canario indaptado es el candidato de Ciutadans a la alcaldia de Sitges.

Construïm PONS per Esplugues!

Fa uns dies els companys de blocs.ciu.cat van posar aquest bloc com a bloc destacat, a través del qual he augmentat vertiginosament les visites a aquesta humil finestra oberta.

Avui, a menys de dos mesos de l’inici de la campanya electoral municipal. I tenint en compte que vull parlar de diversos municipis que es juguen molt en les properes eleccions municipals, crec que és de justícia que, a part de parlar d’en Xavier Trias i del canvi que només ell pot oferir a la meva ciutat. (Alcalde!) vull parlar del compromís polític de joves sobiranistes de la JNC que decideixen fer el salt a la política municipal.

Aquest és el cas del meu amic Roger Pons, d’Esplugues de Llobregat (si us adoneu, sota del banner del futur alcalde de BCN tinc el seu!)

En Roger va entrar de “rebot” com a regidor municipal d’Esplugues, en un moment on CiU Esplugues no passava per el seu millor moment i amb 2 regidors al consistori.

En Roger era el candidat de la JNC a Regidor i anava de número 4.

Avui en Roger és el candidat de CiU a l’alcaldia d’Esplugues.

I perquè?

Doncs perquè finalment el grup municipal d’Esplugues el van acabar formant ell i la Lídia Morera (altra militant de la JNC) i des de el principi es va posar a pencar com un negre, a escoltar els veïns, a escolar les reivindicacions dels que estan en contra del pla CAUFEC, de la gent d’Esplugues que creu que l’ajuntament no escolta, d’una gent d’Esplugues que està farta de la prepotència, el sectarisme municipal i algun que altre episodi negre que no val la pena esmentar ara mateix. De la gent d’Esplugues que en definitiva veu que el corró que fa servir el PSC-PSOE amb la seva majoria absoluta no és el que convé al poble.

En Roger s’ha dedicat a fer una oposició ferma i decidida, no li ha tremolat el pols per enfrontar-se al Palacín o a la Pilarín. Per denunciar el advocat aquest que cobra de les arques municipals 6.000 euros al mes, la manca de habitatges protegits fins a final de la legislatura que els anuncia a Bombo i platerets (molt bé nena, com es nota que no et pagues tu la propaganda) etc. etc.

En definitiva, si fos espluguí recolzaria l’opció jove, paritària, sobiranista i de progrés que representa l’equip encapçalat per Roger Pons a Esplugues.

I ja saps, que quan acabi de fer campanya per el Trias un dia encara em sobraran forces per anar a fer campanya a Esplugues! ;-)

Veus? Si la Pilarín es gasta la pasta gansa dels impostos del esplugins per fer campanya a mi només em cal aquest tros de bloc per fer-te bona prema! T’ho mereixes!

Construïm PONS per Esplugues!

ERC, redecorant la Generalitat

D’aquí pocs dies, el govern de la Generalitat compleix 100 dies. Visca. El nou govern Tripartit-2 ens els seus 100 dies d "actuació". Digues-li actuació, digues-li allò que fan de gesticular poquet i treballar també poquet.

Ara bé, el que més m'ha sorprès d'aquest nou "govern" ha estat el gran paper clau que en tot moment ha jugat ERC. Un paper de força de govern seriosa, coherent, treballadora i fidel als seus plantejaments, fent notar les seves posicions i defensant-les amb fermesa.

A tall d’exemple:

- Puigcercós restitueix la bandera espanyola de la Conselleria de Governació perquè en Monti li demana.

- A en Carod l’envien de viatge a l’Índia perquè li toqui una mica l’aire i de pas no molesti la feina de xarxa i contactes que va establint el president de la Generalitat.

- En aquest mateix viatge a en Carod no li importa gens ni mica que el rebin com a “amigo espanyol” o que hagi de anar fent passejades amb un cotxe oficial amb la bandera espanyola ben grossa.

- Després del descontrol de la Mieras a Cultura ara arriba el periodista independent Tresserras i permet amb total tranquil·litat que la literatura castellana estigui pressent a la fira de Frankfurt com a element identificador de la cultura catalana.

- Deixem que en un primer moment el govern espanyol “amic” ens col·loqui la llufa de l’augment d’hores e castellà a les escoles. Després, quan veien que ja es nota massa la submissió al PSOE ens apuntem al carro de recórrer al TC.

- Deixem que el govern espanyol ens envaeixi competències amb la llei de dependència, que a part destina proporcionalment menys recursos econòmics a depenents catalans que a un depenen murcià.

- Després del xou de les adopcions al Congo (que encara cueja) deixem que el govern espanyol”amic” faci una llei que homogeneïtzi per a tota espanya les lleis d’adopcions en detriment de la CCAA que més adopcions internacionals fa al cap de l’any. Catalunya (REFLEXIÓ: Que passa ERCs? Us mola que ens vagin fent LOAPAs de mica en mica?)

- No demanen que és comenci a aplicar l’estatut del 18 de Juny, ni a demanar el traspàs de la RENFE ni res que pugui incomodar a ZP.

Tots sabíem i sabem com és la maquinària socialista i la palangana d’ICV. El més sorprenent és com en 100 dies ERC és esclava a mans de Montilla i com ni hi ha clau, ni hi ja mans netes, ni hi ha un projecte nacional que vagi més enllà de tenir conselleries i força càrrecs e confiança sense que a la vegada hi hagi ni una mica de dignitat per plantar-se al govern del que formen part o al que donen suport per demanar, com a mínim, que es comenci a aplicar les competències estatutàries.

Però tots tranquils, que com a mínim els convergents no governen i amb una mica de sort ens pensem que els podem fotre algun que altre vot a la parròquia de CiU obviant que nosaltres mateixos vam perdre 130.000 vots l’1 de Novembre. Oi?