Seguirem segant cadenes!

Per vuitena vegada seguida CiU ha guanyat les eleccions per vots i escons, a totes províncies, a 38 de les 41 comarques, a la gran majoria de pobles i a les 4 capitals de província inclosa Barcelona, on feia 11 anys que no guanyàvem cap elecció.

CiU puja 2 escons i ERc en baixa dos, el PSC es pega una castanya i en baixa 4 als ja pobres 42 que tenia.

A qualsevol país normal, la força guanyadora de manera clara i per 11 diputats seria la que governaria, però no, la cosa no ha estat així i d’aquí a final de mes, el Palau de la Generalitat tindrà un nou inquilí: José Montilla. Ara ho analitzem:

El PSC torna a fer el ridícul en unes eleccions nacionals, especialment a l’àrea metropolitana, on se li gira l’esquena de manera considerable i treu menys vots que els que va treure Maragall. Un candidat pèssim que no sap parlar català i que li ha dolgut deixar el ministeri per venir de candidat a una Catalunya que territorialment, socialment i culturalment li és desconeguda. El PSC col·loca de candidat un comissari del PSOE, pèssim com a gestor i ministre i sense cap ambició nacional. Un home gris i fosc que no s’ha guanyat la confiança dels catalans i que ha perdut 300.000 vots de la seva parròquia. Enhorabona nano!

Com tots sabem, els socialistes no tenen vergonya ni la coneixen, per això ni s’immuten del seu fracàs i tiren pilotes fora...allà és on apareix l’home aquell que es diu comunista i eco no se que però que va vestit de Armani i Gonzalo Comella i en comptes de bicicleta prefereix el cotxe oficial. És el senyor de la vasectomia amb els seu equip de menja-flors, disposats a fer de marca blanca del PSC, de palangana, del sí a tot el que digui l’amo com un bon gosset i la submissió absoluta al PSC-PSOE. Que els donin la conselleria de plantes i bicicletes i sobretot un bon sou, un bon despatx i algunes comoditats per poder pensar en la fam al tercer món mentre paguen amb una visa de la Generalitat el dinar del 7 portes.
Està clar però que ells han anat dient que són la marca blanca del PSC durant la campanya, per lo tant en Xuan no enganya a ningñú quan diu que pacta amb el Montilla i els seus votants estan d’acord...

Però...aix senyores i senyors! Allí és quan entra en escena ERc (no crec que la C de Catalunya en majúscula faci molt per a ells) on després de la patada al cul que els va pegar el PSC expulsant-los del govern i malgrat que a molt votant d’ERc els fa urticària en Monti agafen i en 4 dies acorden fer-lo president. Gràcies. Almenys aquesta vegada ens hem estalviat 4 setmanes de teatre fals com l’altra vegada. Ara bé, com explicaran a Catalunya el pacte de perdedors? Com tenen el morro de dir els de ERc que no volen un front de cap tipus quan el que realment han fet és un front anti-convergent? Amb quina cara els nens de la JERC enarboraran l’estelada? Que diran? Montilla President, Catalunya Independent? Duirant campanya ho vam repetir i jo aquí ho afirmo: després de la Pilar Rahola i l’Àngel Colom, els que queden de dirigents a esquerra (atenció! Especifico: dirigents) són males persones que només miren per la poltrona i la butxaca tancat un pacte amb el PSC a porta tancada i sense consultar a bona part de la executiva tenint en compte que el que va expressar Catalunya a les urnes no és le que ells diuen.

Que farem ara nosaltes? Seguir treballant, sense descans, amb més ganes que mai, a mi no m’acollona estar a l’oposició i se que als meus companys de CiU i de la JNC tampoc. Ens volien liquidar i hem tornat a guanyar unes eleccions, ens volen veure fotuts i plorant però no. Aquí estem, amb Catalunya al cor i amb ganes de sobres per defensar el nostre projecte i la nostra nació. Si vam aguantar Felip V també aguantarem 4 anys (si arriba) de Montilla.

Gràcies a tots per el vostre suport! Ànims i endavant!

Visca Convergència i Unió!

Visca Catalunya Lliure!